Com ja sabeu, un pilar fonamental de la nostra línia de centre és el Treball Cooperatiu. Es tracta d'una eina d'aprenentatge en la qual els alumnes s'agrupen en petits grups per aconseguir fites i objectius comuns. Per a aconseguir aquests agrupaments a primària, introduïm aquesta eina amb la "parella cooperativa" a tres anys i anem incrementant la dificultat a poc a poc.
Les parelles cooperatives estan organitzades pels mestres amb la finalitat d'agrupar dues personalitats que es complementin i que es puguin ajudar l'un a l'altre. Aquestes parelles, a més d'ajudar-se sempre que ho necessitin (posar-se les jaquetes, fermar-se les sabates, obrir l'aixeta del bany...,) serviran per als moments d'investigació dins el projecte, per a fer plasmacions, per a explicar descobriments, per a experimentar... en definitiva, servirà per a treballar dins l'aula. L'objectiu d'aquesta forma de fer, no és tan sols tenir un ajudant, es tracta de sentir que compartim una fita, que junts podem aconseguir allò que tal vegada sols no som capaços. I d'aquesta manera, a poc a poc, anirem treballant també la cohesió de grup: tots i totes som importants i podem aportar alguna cosa als altres.
Idò, ara que ja sabeu què és i perquè serveix... us contaré com ho hem explicat a classe. Hem partit del conte "a què fa gust la lluna?" que segurament ja coneixeu. A més de ser un conte on poder practicar la filosofia 3/18 (fer hipòtesis, tenir curiositat, sorpresa) la història parla del treball en equip d'uns amics que per ells sols, siguin quines siguin les seves característiques, no són capaços d'aconseguir una fita. En canvi, amb la cooperació de tots i totes, des del més petit al més gran, se'n surten! Després d'explicar el conte i reflexionar envers la història, decidim que nosaltres també podem ajudar-nos per aconseguir coses. I per on comencem?
Els hi preparem un joc: na Núria ens aferra un gomet a la mà i hem de cercar la nostra parella (el qui el porta igual). Primer el tapem i que ningú el vegi, si no ja no seria gens divertit. I quan na Núria diu "preparats, llestos i ja" el destapem i comencem a buscar qui el té igual que nosaltres. La seva cara de sorpresa en trobar-se és molt gratificant i reconfortable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada